Per què els posts que romanen més temps del desitjat solen ser aquells de què menys orgullosos estem? Demano públiques excuses pel pesadíssim Blasted Aristòtil que ha enmudit el bloc aquest darrer mes. Novetats, com de costum, moltes;
- El meu cosí Quim va celebrar el seu amor per l’Anna en una boda increïble, humana, generosa i valenta. Dues persones que s’estimen, que volen passar la vida juntes, i així ho transmeten a la família i als amics. Aquest rite preciós ens l’ha usurpat la mesquina indústria casamentera i la boda de l’Anna i el Quim va ser una reapropiació en tota regla de quelcom que mai no hauríem d’haver permés que ens robessin.
- El germà del nuvi, el Francesc, ja va tornar a l’exili argentí. Bonics matins i tardes els que vam compartir amb ell i amb la seva companya Deo en aquesta estada, que van culminar en una fantàstica barbacoa sense fronteres -no, perdó, asado sin fronteras! Bon viatge companyer, i la proposta allà segueix, viva, present, consolidant-se, no com una flor d’estiu sinó com un nenúfar de tardor (ein?)
- He entrat a l’Institut del Teatre! Les proves de selecció han estat arbitràries com poques que recordi però amb una pretensió de seriositat que només es pot atribuir al complexe; com es pot entendre sinó que la puntuació sigui a la milèsima? Que jo tingui un 5’99 i que davant meu tingui algú amb un 5’995 -quan una de les proves era escriure una obra de teatre… Que el nano que millor va fer la prova de direcció tregués un 4’89 i es quedés a una dècima de poder fer mitja amb el primer exercici i aprovar? Que la baixesa dels qui sabotajaven els exercicis dels seus companys no fos castigada ?-gairebé podria pensar-se que ha estat premiada. Crec que m’hauré de carregar de paciència… Però de moment, tinc un 5’99, he quedat onzè i hi havia quinze places! La Gisela i l’Agnès estan acabant l’encara més recomplicada prova d’interpretació, a veure si hi ha sort i la collita Ana Barjau posa tres peus de cop en aquesta casa de
- D’aquí a un mes marxo a la Xina, viatge pel que preparo un fotobloc friski d’aquests, ja informaré.
I només agrair-li al Mikel la seva solidesa de blocker a prova de bomba i els seus tocs d’atenció per recuperar l’hàbit.
A tope pillastres.
[@more@]
