Una decisió potser estranya… Però ara que, per primera vegada en molt de temps, tinc un cert control del meu temps, vaig a pel projecte que he acariciat cada mes de maig des de fa quatre anys: presentar-me a les proves d’accés de l’Institut del Teatre. Ni tan sols sé si podré anar a classe, si mai aprovés… Però que me quiten lo bailao! 
Una de les obres que he de llegir de cara a les proves d’accés és Platonov, de l’Anton Chéjov, un senyor rus que posa amablement aquí a l’esquerra. Chéjov descriu amb una minuciositat que fa por la profunda decadència de la burgesia que habitava la Rússia zarista mesos abans que Lenin i els seus amics diguessin que ja n’hi havia prou. Els personatges de Chéjov en general i d’aquest Platonov en concret estan avorrits, angoixats i se senten culpables. Cansats de no fer res, torturats per un sentiment de culpa que no entenen, són autèntics morts en vida que no saben com o contra què rebelar-se. Són la personificació de la decadència. Chéjov, ja preocupat per la destrucció de la natura a mans de l’home, m’ha fet pensar en una impressionant entrevista a James Lovelock, el creador de la teoria Gaia. 
En aquesta entrevista, el senyor Lovelock, que posa amablement a la meva dreta, afirmava sense massa insistència que d’aquí a cinquanta anys s’hauran fos els casquets polars, només quedaran 500 milions de sers humans vius… I que caldria invertir molta pasta en investigació nuclear per assegurar que aquests 500 milions de persones podran instalar-se a l’Antartida, única opció de supervivència… Però ho deia somrient, i al cap de deu línies començava a parlar de l’amor com un adolescent.
El que ens espanta dels personatges de Chéjov no és que intueixin el desastre, sinó la paràlisi vital a què els condueix aquesta intuïció. No caiguem en el seu error. El Marina ja ho diu; el pessimisme té un prestigi intelectual que no es mereix. Es difícil ser optimista i crític… Però no veig alternatives que em convencin. Algú té un plan millor?
[@more@]
Que tinguis sort. La sensibilitat artística ja es veu que ja la tens!